L’1 de desembre, Dia Mundial de la Sida, recordem una veritat que fa mal: el virus és el mateix arreu del món, però la vida de les persones que tenim el virus depèn del lloc on vam néixer i de quants diners destinen els governs a la nostra salut.
Quan ja hauríem d’estar celebrant el final de l’epidèmia, els fons globals per al VIH continuen disminuint. Si no frenem aquesta desigualtat, correm el risc de perdre dècades d’avenços.
Enguany volem llançar un missatge de lluita que no afecta exclusivament les persones que tenim VIH a l’Estat espanyol. Volem abordar un problema d’abast molt més ampli. Solidaritzar-nos i visibilitzar altres realitats que viuen les persones amb VIH al món i també al nostre país, perquè aquestes realitats també tenen a veure amb nosaltres.
Milions de persones amb VIH afrontem grans dificultats per viure. Entre aquestes, la manca d’accés a medicació eficaç i d’última generació, la precarietat dels sistemes de salut i les restriccions a la mobilitat de les persones amb VIH, ja sigui per a la seva entrada, permanència o residència en alguns països.
Aquestes situacions són un clar exemple de com les persones amb VIH no gaudim dels mateixos drets que la resta. La Declaració Universal dels Drets Humans estableix en el seu article 12 que “totes les persones tenen dret al més alt nivell possible de salut física, mitjançant (entre altres coses) l’accés a teràpies de prevenció i tractament de malalties”.
Així mateix, l’article 13 estableix que “tota persona té dret a la llibertat de moviment”, és a dir, a circular lliurement i triar el seu lloc de residència. Impedir viatjar, treballar o residir per tenir VIH és una forma de discriminació institucionalitzada.
En el terreny més pràctic, la reducció del finançament de programes de prevenció i de resposta a l’epidèmia del VIH a escala global provocarà milions de morts i de noves infeccions.
Encara el 2025, gairebé 50 països imposen restriccions d’entrada, residència o treball a persones que tenim VIH, com ara el Canadá i Austràlia. Organismes internacionals com ONUSIDA i l’OMS han declarat repetidament que no existeix cap justificació de salut pública per aplicar restriccions de moviment a les persones amb VIH.
El nostre objectiu és clar: viure en una realitat en què el VIH no sigui motiu de discriminació, exclusió o restricció a la lliure mobilitat; i on totes les persones tinguem garantit l’accés universal, sostenible i equitatiu als tractaments antiretrovirals, independentment del lloc on visquem o de la nostra situació econòmica.
Això s’ha d’assolir mitjançant la construcció de sistemes de salut sòlids, sostenibles, globalment interconnectats i capaços de garantir la continuïtat dels tractaments. És necessari un sistema global que assumeixi, de manera compartida, l’obligació de protegir la salut de totes les persones que tenim VIH, assegurant medicaments, atenció integral i polítiques públiques que promoguin la vida i la possibilitat de travessar fronteres sense ser jutjades, marginades o rebutjades pel nostre estat serològic.
Aquesta visió està guiada per la convicció que la justícia social i els drets humans són el nucli del canvi. Reconeixem que el dret a la salut ha d’estar per sobre de les fronteres i no ha de tenir excepcions, i que la lluita contra el VIH només serà efectiva si s’eradiquen les pràctiques discriminatòries i es respecta la lliure mobilitat de totes les persones. El canvi que proposem es fonamenta en els principis d’igualtat, solidaritat i dignitat.
És necessari que el fet de tenir VIH no ens privi de gaudir plenament de tots els nostres drets ni de desenvolupar-nos com a persones. El compliment dels drets humans ha de ser una tasca internacional i no pot dependre de cada Estat, perquè el VIH no entén de fronteres ni d’estigmes.
Font usada en la cronologia:
Cavalcanti, D. M., de Oliveira Ferreira de Sales, L., da Silva, A. F., Basterra, E. L., Pena, D., Monti, C., Barreix, G., Silva, N. J., Vaz, P., Saúte, F., Fanjul, G., Bassat, Q., Naniche, D., Macinko, J., & Rasella, D. (2025). Evaluating the impact of two decades of USAID interventions and projecting the effects of defunding on mortality up to 2030: A retrospective impact evaluation and forecasting analysis. The Lancet. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(25)01186-9
